Els avenços dels darrers anys en el camp de la medicina ens han portat a parlar molt sobre l'anomenada clonació terapèutica, on les aplicacions d'aquest mètode van dirigides sobretot a aconseguir teixits per al seu transplantament en persones adultes.
La clonació terapèutica està lligada a l'ús de cèl·lules mare embrionàries per a crear els teixits esmentats, com bé diu el nom, es tracta d'una clonació. Com es fa aquesta clonació? aqui tenim els pasos:
- S'extreu una cèl·lula somàtica al propi pacient (per exemple, una cèl·lula de la pell) i se li extreu el seu material genètic (és a dir, nucli i cromosomes).
- A continuació s'agafa un òvul i se li extreu el seu nucli (és a dir li extreiem el seu material genètic perquè no intervingui en el procés de clonació del pacient). Un cop fet això s'introdueix el nucli de la cèl·lula somàtica.
- L'òvul, tot i no ser fecundat per un espermatozoide, comença a dividir-se i genera un blastocist amb el qual s'obtindran cèl·lules mare embrionàries de la massa cel·lular que hi ha dins de l'esmentat blastocist. Aquestes cèl·lules mare obviament, tindran exactament el mateix ADN que el pacient i per tant, quan les transplantem en aquest, no hi haurà rebuig.
Llegin això, els possibles beneficis que podríem obtenir mitjançant aquest mètode semblen molt grans, llavors quin és el problema?
La clonació terapèutica implica la destrucció de l'embrió un cop extretes les cèl·lules mare de la massa cel·lular interna. Hi ha gent que defensa que això equival a crear un clon, extreure-li les cèl·lules mare i destruir-lo i genera una sèrie de problemes de caire ètic. Tot i així, el desenvolupament del clon mai tindria lloc perquè l'òvul no ha estat fecundat mai per un espermatozoide i per dur a terme la clonació completa faria falta un úter. La creació d'aquest suposat clon per extreure-li les cèl·lules mare és per raons estrictament científiques.
Per culpa d'aquest prejudici les investigacions mitjançant aquest mètode són difícils de duur a terme ja que en alguns païssos (com per exemple, Espanya) és prohibit l'ús d'aquest mètode. Personalment opino que pensar que estem destruint un clon és un error, perquè realment mai s'arribarà a desenvolupar, sinó únicament clonem el material genètic per obtenir cèl·lules idèntiques al pacient i així evitar el risc del rebuig. Penso que és un mètode que pot donar molts avenços en la curació de diverses enfermetats i que s'hauria de desenvolupar més estrictament, sense arribar a conclusions errònees sobre el suposat "clon" que estem creant.
El problema està en posar-se d'acord en a partir de quan un òvul fecundat o no, deixa de ser tal per esdevenir "persona en potència" o.O
ResponEliminaPerò estic a favor d'aquesta pràctica, sempre i quan es tingui consciència dels límits jeje